TANCAMENT DEL CURS

“El mínim per a tothom i el màxim per a cadascú.”

AVALUACIÓ DEL CURS

Tastaca 1: Coavaluació del blog d'una companya

Aquí penjo la coavaluació del blog de la Jara . Ha valgut la pena analitzar el seu blog , la veritat és que són molt interessants les aportacions de la nostra companya!!!

He canviat l'enllaç, en aquesta graella apareix tota la feina avaluada (12/03/2012):

https://docs.google.com/document/d/1nd1-_NgPsLrUOEmx-1QO9Lyp5quMCxtgJrlP_RN46jg/edit

Tasca 2: Valoracions del curs

En general, tot els coneixements tractats han estat profitosos ja que qualsevol ajuda sempre és bona en la nostra formació i per a la nostra professió, on sempre ens haurem d’estar formant per estar al dia poder fer la nostra feina el millor possible.

Tanmateix, m’agradaria destacar els tallers de diversitat, tutoria, i treball cooperatiu, ja que són tres temes que m’interessen molt i que són molt necessaris en la nostra feina al dia a dia.

Una dinàmica que em va agradar molt i que desconeixia va ser la que ens van presentar el primer dia del taller de diversitat, on el mestre es va presentar a través d’imatges enganxades en una cartolina.

Un altre material molt interessant del curs ha estat els llibres del Decideix. Després de la meva posada en pràctica a l’aula des de l’any passat, puc assegurar que és un bon material.

També he trobat interessant el primer seminari, on se’ns van presentar documents imprescindibles per a la nostra feina, els quals coneixia però no els donava la rellevància que tenen.

Estic contenta d’haver realitzat el curs, tot i que reconec que al principi em va costar engegar perquè ja l’havia començat a fer l’any passat virtualment. Cal dir que els dos cursos s’assemblen, però que s’ha treballat una mica diferent. Comparant he trobat a faltar algun espai de debat virtual entre els companys.

Ha sigut molt enriquidor poder fer un blog, tot i que de vegades em costés bastant poder penjar els documents, entre altres entrebancs, que em feien desmotivar una mica a l’hora de fer la feina. L’avantatge més gran del blog és que la feina feta quedarà penjada a internet. I no se sap mai si ens podrà ajudar qualsevol aportació dels nostres companys.

Valoro molt positivament el clima de treball. Entre els companys ens hem portat molt bé, de la mateixa manera que amb els diferents mestres que han passat per l’aula.

I per últim, desitjar molta sort a tothom i agrair la bona companyia!!!

LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

Descripció del cas:

El cas al qual faré referència és el d’una nena de 6è. L’alumna en qüestió semblava que estigués molt ben integrada dins l’aula i que mantingués bones relacions d’amistat entre els companys i companyes; fins que amb el plaç d’una setmana la seva actitud va canviar radicalment a l’aula, va començar observant molt la feina dels seus companys, va seguir controlant el què feien els companys i despreocupant-se de la seva feina, i va acabar parlant i contestant malament als companys i en alguns moments amb una actitud autoritària davant de les mestres. Evidentment, a l’alumna li estava passant alguna cosa que desconeixíem i s’hi havia de posar solució.

En aquesta classe, segons la resta de mestres, sempre hi ha hagut molta competitivitat entre els companys. I aquest any sembla que el grau de competitivitat, per voler ser el millor i el primer, ha augmentat moderadament.

Davant de la incorrecta actitud de l’alumna la resta de companys la van anar deixant de banda. Després de parlar amb ella, amb els seus pares i els pares d’altres companyes de la classe vaig saber que es tractava d’un conflicte d’amistats fora de l’aula, però que               tenia influència dins de l’aula i perjudicava a l’alumna. Tant a dins com a fora de l’escola la resta d’alumnes la deixaven de banda, fins i tot li van arribar a dir que no volien que formés part d’un grup d’amigues i que no volien fer cap activitat amb ella.

AUTOANÀLISI: Estratègies a nivell individual per a resoldre el cas

Quan vaig saber el què estava passant em va deixar impressionada, realment les companyes li estaven fent el vuit però a classe ho dissimulaven.

Com ja he explicat en altres activitats del blog, a mi m’agrada molt fer dinàmiques amb els alumnes, i intento fer-ne una cada setmana; sobretot de cohesió de grup per tal de disminuir la competitivitat entre ells i que aprenguin a valorar-se els uns als altres sobretot com a persones.

Després d’aquest incident vaig pensar que calia fer dinàmiques de grup que treballessin més la part emocional de les persones, i dinàmiques que ressaltessin la importància de cada un dels companys de classe i l’estima i el respecte que haurien de tenir entre ells.

Una altra estratègia que havia pensat era parlar amb els pares de l’alumna afectada, per poder treballar conjuntament.

També vaig pensar en parlar amb el grup classe sobre el tema, però finalment ho vaig descartar perquè ho veia molt arriscat pensant en els sentiments de l’alumna implicada. I en contrapartida, vaig pensar que seria molt millor que fessin una redacció sobre les relacions que tenien entre els companys de classe: com es sentien, si estaven actuant bé o malament, etc.

I, per últim, després d’haver fet el taller de dinàmica d’aula on ens van ensenyar un programa per fer sociogrames, vaig pensar que seria una bona opció fer un sociograma de la classe per analitzar la situació a fons.

CONTRAST: Estratègies que han aportat als companys del centre

Naturalment, aquest tema el vaig tractar a la reunió de cicle, i vaig demanar a les companyes el seu punt de vista i quines accions creien que serien les més correctes per dur a terme a l’aula.

Vam estar parlant una bona estona i vaig poder-ne treure coses força interessants:

-  Em van aconsellar que fes una dinàmica de grup que es diu “Els colors”, consisteix en penjar a l’esquena de cada alumnes un paper de color. Hi ha tres colors diferents, el verd, el vermell i el blanc. De verds i vermells n’hi ha molts però de blancs només n'hi ha un, i es tracta que els alumnes es vagin agrupant per colors i al final el que té el color blanc es quedarà sol. Després, es parla i es reflexiona de com s’ha sentit la persona que s’ha quedat sola.

-  Una altra molt bona idea va ser la tutoria individualitzada, que es tractava d’agafar els alumnes un per un, i amb l’excusa de parlar del pas cap a la ESO, aprofitar per parlar de la relació amb els companys d’aula.

-  I per últim, em van proposar de parlar amb els pares per poder trobar possibles solucions davant de la situació de l’alumne, per tal de tractar el tema d’estar sola fora de l’escola.

REDESCRIPCIÓ: Proposta definitiva d’estratègies per a resoldre el cas

Finalment, he acabat duent a terme les següents accions:

-  Vaig començar per fer la redacció sobre la relació entre els companys de classe a casa durant el cap de setmana.

-  Vaig seguir per fer el sociograma de la classe.

-  I vaig acabar fent dues dinàmiques de grups. La dinàmica de “Els colors” i una dinàmica que es tractava de posar dues frases responent a les següents preguntes: Què m’agrada que em facin i/o em diguin i Què no m’agrada que em facin i/o em diguin.

-  Per finalitzar les activitats a l’aula, els vaig fer tornar a escriure la redacció inicial però com una reflexió de com s’havien sentit durant les diferents dinàmiques , com pensaven que havien d’actuar a la classe i com els agradaria que els tractessin.

-   I, per últim, aprofitant que tenia les entrevistes rutinàries amb alguns pares vaig tractar el tema amb ells. A part, de posar-me amb contacte amb el pares de l’alumna implicada per fer un seguiment de l’alumne i intentar fer-la canviar d’actitud.

Després de fer les dues activitats a la classe l’ambient a l’aula va canviar molt. Tots els alumnes van fer un gran exercici d’empatia i una gran reflexió sobre el tema. Tot això es veu plasmat en les últimes redaccions de reflexió que van fer els alumnes i amb l’actitud que hi ha actualment entre els companys, cada vegada hi ha més respecte, estima i valoració entre ells

Però com que aquest és un tema molt delicat perquè les coses sempre poden canviar d’un dia per l’altra, constantment anem fent dinàmiques que ressaltin els valors del companyerisme, l’empatia, la resolució de conflicte, la valoració personal i del grup, etc.  

 

 

I un últim matís, el material del Decideix I i Decideix II el vaig conèixer l’any passat i reafirmo que és un molt bon material, després d’haver-lo utilitzat varies vegades, tot i que en aquest cas no l’hagi esmentat.

TREBALL COOPERATIU

“Llegim en parella”

L’any passat vaig conèixer aquest mètode i ja em va semblar molt interessant; tant interessant que vam estar a punt de portar-ho a terme a l’escola on treballava, però la noia que substituïa va tornar massa aviat.

I fa dos anys vaig estar en una escola on es duia a terme un treball semblant, els alumnes de Cicle Superior feien de tutors de lectura dels alumnes de Cicle Inicial. Era un bon projecte i funcionava, ja que també hi havia un treball previ i un treball posterior a la lectura, però comparant els dos mètodes em sembla més idoni el de “Tutoria entre iguals”, ja que l’aprenentatge es porta a terme entre els companys de l’aula i el nivell d’aprenentatge és semblant.

Els avantatges principals:

-          L’aprenentatge conjunt dels alumnes.

-          Aprendre a rebre ajuda i a saber ajudar als companys.

-          Millora la cohesió de grup: relació entre els companys, valoració positiva, etc.

-          La implicació de les famílies en un projecte d’escola, que els ajudarà a aproximar-se i participar en l’aprenentatge dels seus fills.

-          Millora de l’atenció a la diversitat dins l’aula.

-          Millora de la competència lectora.

El inconvenients:

Em costa molt trobar inconvenients en aquest tipus d’activitats, però en aquest cas pot ser un inconvenient si les famílies no participen en el projecte.

Per tant, trobo molt interessant i efectiu el treball cooperatiu on es tenen en compte els diferents ritmes d’aprenentatge i s’intenta equiparà la balança. Així, tots els membres d’un grup de treball cooperatiu aprenen, perquè no s’ha de tenir en compte el treball que realitza un alumne en concret sinó que s’ha de valorar el treball en equip, i d’aquesta manera tots s’esforcen per fer-ho el millor possible, s’afavoreix la relació entre el companys de classe i el reconeixement de tots els alumnes com a necessaris i importants dins l’aula.

TALLE DIVERSITAT

Activitat: “El cazo de Lorenzo”

És un vídeo molt interessant i no mostra cap dificultat de comprensió. El contingut que es vol divulgar és molt explícit i es desenvolupa d’una manera amena i interessant, ja que aporta a la reflexió. Al visualitzar-lo a l’aula em va fer posar la pell de gallina. S’explica la història amb molt de tacte i sensibilitat.

A partir de l’anàlisi d’aquest vídeo els alumnes se’n poden adonar que no només als que els costa més a la classe tenen dificultats, sinó que tots portem una motxilla a sobre on segur que hi ha dificultats i mancances, i que tots podem avançar molt millor si ens ajudem els uns als altres.

 

Com utilitzaria el material a l’aula:

Utilitzaria el material a l’aula de 6è, on i hi ha pocs nens, en total són 10 (8 nenes i 2 nens).

Introduiria el tema a partir d’una dinàmica de cohesió de grup, ja que després els alumnes estan més receptius i cooperants. Faria la dinàmica de “El paper a l’esquena”, que consisteix en que tots els alumnes es pengen una cartolina a l’esquena i, donant voltes per la classe, tots els alumnes han d’escriure una cosa positiva i que els hi agradi de cada company a la cartolina corresponent. Com que la cartolina la porten penjada a l’esquena, es tracta que no vegin què els hi escriuen ni qui els hi escriu. Després, els alumnes es posen en rotllana es treuen la cartolina de l’esquena i llegeixen el què hi ha escrit, primer per dins i després diuen en veu alta una de les frases que els ha agradat més. I per finalitza: la reflexió, posen en comú com s’han sentit després de llegir els missatges i com es senten en aquell moment.

Després els passaria el vídeo de “El cazo de Lorenzo”, sense fer cap comentari previ. Un cop visualitzat el vídeo els faria fer una petita reflexió personal i individual sobre el què han entès del vídeo, què en pensen, i quina conclusió en treuen. I després, faríem una posada en comú, agafant les idees més rellevants de cada alumne.

Seguidament, els faria posar en grups de treball cooperatiu i cada grup treballaria una part de la història. Per a treballar-ho els imprimiria la història en diapositives i repartiria una part per a cada grup. L’objectiu del treball seria que expliquessin què passa en aquell moment de la història amb una frase. Després, cada grup posaria en comú la frase creada i entre tots reflexionaríem sobre aquell moment.

Després, faríem un mural on hi hauria la història ordenada amb les diapositives corresponents i la frase que representa cada part de la història.

I per finalitzar l’activitat, faríem una posada en comú sobre el tema a partir de la reflexió oral.

A part de treballar aquest tema en concret a través del vídeo, a la vida real de l’aula, cada setmana realitzo una dinàmica de grup, sobretot de cohesió de grup, ja que a l’aula són molt pocs nens i hi ha bastanta competitivitat entre ells per a ser el millor, tenint en compte que hi ha tres ritmes d’aprenentatge diferents que sovint es fan evidents. Amb el que porto de curs he vist que és un bon recurs perquè es valorin entre ells, sàpiguen veure les qualitats i deixin d’assenyalar les mancances dels companys. Aquestes dinàmiques els han ajudat a saber respectar i valorar els companys.

Però, a part d’aquestes dinàmiques el centre on treballo aposta per al treball cooperatiu i, des de l’any passat, estan realitzant un curs per anar introduint aquesta metodologia de treball a l’aula, on els grups estan fets partint dels diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes; així, en cada grup hi ha un alumne que li costa més, un alumne que té bastanta facilitat i un o dos alumnes que porten un ritme “normal”. Des del meu punt de vista és un molt bon sistema perquè tots els alumnes aprenguin conjuntament i deixin de banda les dificultats, ja que en aquest tipus de treball es valora la feina del grup i no un alumne en concret. Personalment questa metodologia em motiva molt i en podria dir moltes més coses positives, però crec que aquest no és l’espai.

TALLER: TUTORIA

Anàlisi de l'article "Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten" de l'autor Manuel Segura.

Les paraules que més m’han agradat de l’article i, crec que, resumeixen la manera de pensar i de fer de l’autor són “Pensamiento crítico, aprendizaje lúdico y trabajar las emociones”. Per mi són les paraules clau en les que s’hauria d’ensenyar i educar als alumnes avui en dia.

El pensament crític els ajudarà a moure’s en la societat que ens envolta i els farà més grans com a persones, per començar en el sentit de saber destriar que és el millor per a ells com a individus i en la majoria d’àmbits (socials, psicològics, etc.), entre d’altres grans avantatges. En una societat on domina l’individualisme i la competència en la majoria d’àmbits és essencial introduir aquest pensament, de la mateixa manera que cal introduir uns bons valors.

Per mi l’aprenentatge lúdic és poder aprendre d’una manera divertida, atractiva i motivadora, on l’aprenentatge significatiu i funcional siguin la metodologia principal. Fet que avui en dia cada vegada està més present a les aules, i és un aspecte molt positiu que cal remarcar. Evidentment, s’aprèn amb més facilitat d’aquesta manera que a través d’ensenyaments instructius i rígids.

I per últim, treballar les emocions és bàsic en aquesta vida per poder ser una persona equilibrada, capaç d’enfrontar les situacions que ens aporta la vida, siguin bones o dolentes; per tal de poder trobar les millors solucions davant de qualsevol problema; aconseguint tenir la capacitat de posar-nos al lloc de l’altre per poder entendre el què li passa, etc. Tenir un control emocional és bàsic per a poder mantenir bones relacions amb els altres i poder crear un bon clima allà on estiguem, perquè com molt bé diu l’autor “ser persona es relacionarse”.

Aquests tres aspectes haurien de ser presents en tots  els mestres, ja que a través de l’exemple és la millor manera d’aprendre.

Un altre aspecte rellevant de l’article és l’actitud dels alumnes davant la vida i el paper de les famílies. Com diu l’autor als alumnes els costa comprendre l’esforç per aconseguir les coses, no tenen la voluntat de la persistència per aconseguir allò que volen i veure que per aconseguir les coses s’ha de lluitar, també parla del conformisme, però ja a nivell general socialment parlant. Així, perquè els alumnes puguin percebre el món d’una altra manera i actuïn millor cal que les famílies sàpiguen trobar el millor camí per educar els seus fills. L’autor planteja que el diàleg és molt important per poder educar correctament i donar els valors correctes; bé, planteja el diàleg com eina de bàsica de contacte i tracte, i remarca que cal ensenyar a dialogar. El diàleg és la millor opció per poder desenvolupar el pensament crític, poder treballar les emocions i adquirir uns bons valors morals.  

En definitiva, m’agrada molt la opinió de l’autor sobre els diferents aspecte que fa referència en l’entrevista i m’ha encantat el programa que planteja l’autor, en el qual la idea bàsica és ser persona, però per això cal “saber pensar, tenir control emocional i valors morals”.

La prevenció des de l'escola

He dut a terme dues activitats del “No badis” (Objectiu: zero accidents i Desxifrem el missatge). He lligat una activitat amb l’altra, de tal manera que la primera fa d’introducció i la segona és la part pràctica del treball.

En aquest enllaç hi ha la Unitat Didàctica:

https://docs.google.com/open?id=0B2js2NCs1KrMN2U0YWQ0MzktY2M5OS00ZmE1LWFhZTYtMmQ4MzMxN2UxZjI2

En aquest enllaç hi ha la planificació i l’aplicació de la Unitat Didàctica:

https://docs.google.com/open?id=0B2js2NCs1KrMZDdkMmQyZWYtYTYwMi00MDlhLWExNmMtMTI0YTQ0NTJhYzI5

Com que tots els alumnes de la classe no poden sortir a les fotos, les evidències que he recollit són els seus treballs i la classificació dels cartells en les diferents categories.

I, aquestes són les evidències: