LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

Descripció del cas:

El cas al qual faré referència és el d’una nena de 6è. L’alumna en qüestió semblava que estigués molt ben integrada dins l’aula i que mantingués bones relacions d’amistat entre els companys i companyes; fins que amb el plaç d’una setmana la seva actitud va canviar radicalment a l’aula, va començar observant molt la feina dels seus companys, va seguir controlant el què feien els companys i despreocupant-se de la seva feina, i va acabar parlant i contestant malament als companys i en alguns moments amb una actitud autoritària davant de les mestres. Evidentment, a l’alumna li estava passant alguna cosa que desconeixíem i s’hi havia de posar solució.

En aquesta classe, segons la resta de mestres, sempre hi ha hagut molta competitivitat entre els companys. I aquest any sembla que el grau de competitivitat, per voler ser el millor i el primer, ha augmentat moderadament.

Davant de la incorrecta actitud de l’alumna la resta de companys la van anar deixant de banda. Després de parlar amb ella, amb els seus pares i els pares d’altres companyes de la classe vaig saber que es tractava d’un conflicte d’amistats fora de l’aula, però que               tenia influència dins de l’aula i perjudicava a l’alumna. Tant a dins com a fora de l’escola la resta d’alumnes la deixaven de banda, fins i tot li van arribar a dir que no volien que formés part d’un grup d’amigues i que no volien fer cap activitat amb ella.

AUTOANÀLISI: Estratègies a nivell individual per a resoldre el cas

Quan vaig saber el què estava passant em va deixar impressionada, realment les companyes li estaven fent el vuit però a classe ho dissimulaven.

Com ja he explicat en altres activitats del blog, a mi m’agrada molt fer dinàmiques amb els alumnes, i intento fer-ne una cada setmana; sobretot de cohesió de grup per tal de disminuir la competitivitat entre ells i que aprenguin a valorar-se els uns als altres sobretot com a persones.

Després d’aquest incident vaig pensar que calia fer dinàmiques de grup que treballessin més la part emocional de les persones, i dinàmiques que ressaltessin la importància de cada un dels companys de classe i l’estima i el respecte que haurien de tenir entre ells.

Una altra estratègia que havia pensat era parlar amb els pares de l’alumna afectada, per poder treballar conjuntament.

També vaig pensar en parlar amb el grup classe sobre el tema, però finalment ho vaig descartar perquè ho veia molt arriscat pensant en els sentiments de l’alumna implicada. I en contrapartida, vaig pensar que seria molt millor que fessin una redacció sobre les relacions que tenien entre els companys de classe: com es sentien, si estaven actuant bé o malament, etc.

I, per últim, després d’haver fet el taller de dinàmica d’aula on ens van ensenyar un programa per fer sociogrames, vaig pensar que seria una bona opció fer un sociograma de la classe per analitzar la situació a fons.

CONTRAST: Estratègies que han aportat als companys del centre

Naturalment, aquest tema el vaig tractar a la reunió de cicle, i vaig demanar a les companyes el seu punt de vista i quines accions creien que serien les més correctes per dur a terme a l’aula.

Vam estar parlant una bona estona i vaig poder-ne treure coses força interessants:

-  Em van aconsellar que fes una dinàmica de grup que es diu “Els colors”, consisteix en penjar a l’esquena de cada alumnes un paper de color. Hi ha tres colors diferents, el verd, el vermell i el blanc. De verds i vermells n’hi ha molts però de blancs només n'hi ha un, i es tracta que els alumnes es vagin agrupant per colors i al final el que té el color blanc es quedarà sol. Després, es parla i es reflexiona de com s’ha sentit la persona que s’ha quedat sola.

-  Una altra molt bona idea va ser la tutoria individualitzada, que es tractava d’agafar els alumnes un per un, i amb l’excusa de parlar del pas cap a la ESO, aprofitar per parlar de la relació amb els companys d’aula.

-  I per últim, em van proposar de parlar amb els pares per poder trobar possibles solucions davant de la situació de l’alumne, per tal de tractar el tema d’estar sola fora de l’escola.

REDESCRIPCIÓ: Proposta definitiva d’estratègies per a resoldre el cas

Finalment, he acabat duent a terme les següents accions:

-  Vaig començar per fer la redacció sobre la relació entre els companys de classe a casa durant el cap de setmana.

-  Vaig seguir per fer el sociograma de la classe.

-  I vaig acabar fent dues dinàmiques de grups. La dinàmica de “Els colors” i una dinàmica que es tractava de posar dues frases responent a les següents preguntes: Què m’agrada que em facin i/o em diguin i Què no m’agrada que em facin i/o em diguin.

-  Per finalitzar les activitats a l’aula, els vaig fer tornar a escriure la redacció inicial però com una reflexió de com s’havien sentit durant les diferents dinàmiques , com pensaven que havien d’actuar a la classe i com els agradaria que els tractessin.

-   I, per últim, aprofitant que tenia les entrevistes rutinàries amb alguns pares vaig tractar el tema amb ells. A part, de posar-me amb contacte amb el pares de l’alumna implicada per fer un seguiment de l’alumne i intentar fer-la canviar d’actitud.

Després de fer les dues activitats a la classe l’ambient a l’aula va canviar molt. Tots els alumnes van fer un gran exercici d’empatia i una gran reflexió sobre el tema. Tot això es veu plasmat en les últimes redaccions de reflexió que van fer els alumnes i amb l’actitud que hi ha actualment entre els companys, cada vegada hi ha més respecte, estima i valoració entre ells

Però com que aquest és un tema molt delicat perquè les coses sempre poden canviar d’un dia per l’altra, constantment anem fent dinàmiques que ressaltin els valors del companyerisme, l’empatia, la resolució de conflicte, la valoració personal i del grup, etc.  

 

 

I un últim matís, el material del Decideix I i Decideix II el vaig conèixer l’any passat i reafirmo que és un molt bon material, després d’haver-lo utilitzat varies vegades, tot i que en aquest cas no l’hagi esmentat.